16.11.04

Després de tot
"Després de tot encara queda espai
per pensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l'abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret
i el ritmes i les pauses són la cara
potser oculta del temps que no hem viscut
mentre fèiem projectes i ens jugàvem
el passat i el futur en inefables
futilitats amb posat circumspecte.
I ara què ens queda fora del recel
i les mancances? Què compartirem
amb la gent que estimem i que ens estima?
La fosca complaença del secrets
o la riquesa absurda del misteri?
Res d'això i tot això, perquè el subtil
mirall discret que ens encén la mirada
és el no-res que sempre descobrim
sense voler, tossuts i agosarats,
després de tot, després de cada cosa."
Miquel Martí i Pol.
Premi internacional de Poesia Laureà Mela 2002.
Y yo siempre pienso que para qué escribir, si ya lo dicen todo otros, mejor que uno, ya antes de que uno se haya dado cuenta de que "el sutil milagro discreto que nos enciende la mirada es esa no-nada que decubrimos sin querer", en un blog, en un post, en un regalo a tiempo, de despedida, en "els dies propers a la teva sentida marxa". Fui yo el me marché. El regalo quedó y la poesía, lo descubierto sin querer que hace brillar mis ojos.

El Pepe Roldán volvió a mentir sobre las 4:48 a. m.